Espai poètic/ espacio poético

Cada piedra está en el lugar adecuado para un equilibrio perfecto.

ARA MATEIX                                                                             

                                                                                                                         AHORA MISMO

Ara mateix enfilo aquesta agulla                                  Ahora mismo enhebro esta aguja

amb el fil d’un propòsit que no dic                               con el hilo de un propósito que no digo

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis          y me pongo a parchear. Ninguno de los prodigios

que anunciaven traumaturgs insignes                       que anunciaban traumaturgos insignes

no s’ha complert i els anys passen de pressa.      no se ha cumplido y los años pasan rápidos.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,           De nada a poco, y siempre con el viento a favor,

quin llarg camí d’angoixa i de silencis.               qué largo camino de angustias y de silencios.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho     Y estamos donde estamos; más vale saberlo y decirlo

i assentar els peus en terra i proclamar-nos          y assentar los pies en tierra y proclamarnos

hereus d’un temps de dubtes i renúncies          herederos de un tiempo de dudas y renuncias

en què els sorolls ofeguen les paraules               en que los ruidos ahogan las palabras

i amb molts miralls mig estrafem la vida.            y con muchos espejos disfrazamos la vida.

De res no els val l’enyor o la complanta,             De nada nos vale la añoranza o los lamentos

ni el toc de displicent malenconia                            ni el toque displicente de la malencolía

que es posem per jersei o per corbata                    que nos ponemos como jersey o corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes                    cuando salimos a la calle. Tenemos a penas

el que tenim i prou: l’espai d’història                      lo que tenemos y basta: el espacio de historia

concreta que ens pertoca i un minúscul               concreta que nos pertoca y un minúsculo

territori per viure-la. Posem-nos                             territorio para vivirla. Pongamonos

dempeus altra vegada i que se senti                        de pie otra vez y que se oiga

la veu de tots, solemnement i clara.                       la voz de todos, solemnemente y claramente.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.           Gritamos quien somos y que todos lo escuchen.

I, en acabat, que cadascú es vesteixi                        Y, al terminar, que cada uno se vista

com bonament li plagui, i via fora                          como buenamente le apetezca, y tira millas

que tot està per fer i tot és possible.                       que todo está por hacer y todo es posible.

MIQUEL MARTÍ I POL                                                                        Traducción: Núria Serra Alsina