Sobre mí

Vaig néixer a Castelló d’Empúries, un migdia fred de febrer del 1980. Des de ben petita ja m’agradava que la mare m’expliqués contes abans d’anar a dormir. De més grandeta, em passava hores llegint novel·les d’aventures i viatges -de dia, i fins i tot de nit-, si la lectura m’enganxava prou per fer-ho.

D’adolescent, vaig decidir estudiar a la Universitat de Girona la carrera de Filologia Catalana. Així va ser. Vaig tenir bons professors que indirectament em van conduir a optar per aquesta oportunitat. Així és que jo mateixa soc professora de llengua i literatura en centres de secundària des de fa més de dotze anys. He passat molts anys llegint amb adolescents i motivant-los a escriure relats.

M’apassiona llegir, m’agrada explicar històries i que me n’expliquin. Em quedo embadalida davant d’una anècdota i aventura ben contada. M’agrada escriure per mi, m’ajuda a centrar les meves idees i a recordar anècdotes, moments, experiències i vivències que d’altra manera podrien quedar relegades a l’oblit.

A casa sempre m’havien animat a escriure i publicar llibres, però no ha sigut fins als quaranta anys que m’he vist capaç de publicar la meva obra. Tot va començar gràcies a la meva germana i al viatge planificat i solidari amb Setem, organització, al Camerun. Ella em va aconsellar que anés equipada amb un bolígraf i una llibreta per anotar el que hi vivia. I així ho vaig fer.

Els contes i les novel·les sempre m’han acompanyat i m’han donat refugi.

Núria Serra Alsina
prensa

Entrevista

El Escritor entrevista la autora de Viaja, confía y sigue tu corazón y de Viatge al centre de la tribu.

Mi alma al desnudo

Reflexiones en confinamiento

Aunque esté encerrada entre cuatro paredes…

Los límites de la mente son inconmensurables. Aunque el cuerpo pueda sentirse encadenado, aprisionado entre cuatro paredes, un techo, el ventanal da rienda suelta a la mente que no se conforma.

Creadora de somnis

PAS: Persona Altament Sensible

Quaranta anys de susceptibilitat mal entesa. Quaranta anys vivint el que per fi col·loca la peça de la comprensió. Sí, senyores i senyors, aquells: “És