La terra que m’acull. Núria
La deu d’aigua que em parla. L’aire que em dona veu, el foc encén passions i l’èter de les meves entranyes.
“Bendita eres entre todas las mujeres. Adorada eres entre todos los hombres”. Das pistas sobre tus creaciones y eso intriga a nobles corazones.
La terra et sustenta, l’aigua t’abeura, el foc crema en la mesura justa perquè el sembrat creixi i el vent l’escampa en l’hort productiu dels teus somnis i la teva veritat, clara i neta, atenta i pacient.
Ai, la paciència quan et governa el pensament! Ai, làs! Confia en els passos que vas fent, es van travant per arribar a ser vista i tinguda en compte a passos de gegant, un gegant que no es menja el món sinó que hi contribueix aportant-hi bellesa, honra a la terra i amb bel·ligerant cadència ofereixes la sembra ben gran.
La producció de la teva llengua, t’ofereix tendra i renovada llavor i sembrat. Obres els ulls a la terra i a la vida que per fi t’ha travessat.
L’alegria en tu es percep des del fons dels teus escrits, comuniques els teus propòsits amb un entusiasme ja dit i anunciat. Camina pels senders de la memòria, honres els ancestres benhaurats i els qui són sota la terra voldrien aixecar el cap per veure amb espurnes el teu sí enamorat.
Aplaudir-te i acompanyar-te des d’on són ja ho poden fer i ho fan. Tingues-ne la total certesa encara que no et vinguin a l’encalç, perquè des d’on ells són encara, t’ofereixen el seu escalf, en cada cant dels ocells que sentis, en cada alè de la terra sota els teus peus, en cada nucli de la terra on l’aigua vessa des de la deu clara i pregona.
Ara que en saps el plaer, t’hi obres amb confiança i el teu missatge és comunicat amb tolerança. La terra, l’aigua, la vida, l’éter, el foc i l’aire et regalen el més preuat de l’existència: el teu ésser en connexió profunda essent canal entre cel i terra. Assent la veu dels teus avantpassats, dels que tenen veu i dels qui no en tenen.
Ho aplegues tot plegat en un aplec i una sardana de les que es fan i es desfan, de les que ballaven els teus avis i els teus amics segueixen tocant. Meravella’t de les ocasions en què la magia i els entorns t’acompanyen en aquest vol amb música, amb ball i amb dol. El dol de saber que la Núria d’entany floreix d’una nova manera, més segura, més ferma, més connectada a la saba que la recorre per dins. La seguretat en el camí t’ofereix l’amor del veí. Mira’l als ulls i felicita’l perquè en l’amor hi ha el goig més gran.
El camí no has de fer sola, amb passes de gegant, sinó valorant l’amistat de tots els qui tens al davant i fruint a cada passa de les carícies que et van entregant.
A molts has dedicat el teu llibre: nobles cors, cossos gegants, que com a vehicle acompanyen una ànima elegant.
Escriu i difon el missatge, que qui vulgui anar-hi a l’encontre, hi trobarà la font del miracle.
La terra dels teus somnis,
La veu dels teus ancestres,
el foc de la passió candent,
l’aire que passa rabent,
entre les branques,
dona fruit en abundor.
No et recloguis en l’abandó
sinó encén encara més el foc
de la teva noble passió.
L’aigua rega el teu missatge en la sendera del cor.
Tal com si fos un miratge del teu gran amor.
Núria Serra Alsina
Lletra i ànima
https://open.substack.com/pub/lletraianima/p/la-terra-que-macull?r=5is1lw&utm_campaign=post&utm_medium=web&showWelcomeOnShare=true
