Quaranta anys de susceptibilitat mal entesa. Quaranta anys vivint el que per fi col·loca la peça de la comprensió. Sí, senyores i senyors, aquells: “És molt tímida!”, “No es relaciona de manera normal amb els altres”, “Plora per tot”, “Té la pell molt fina”… i mil històries més, es corresponen a un tret que resulta ser un do: l’alta sensibilitat.
He trigat quaranta anys a posar-li nom i treure-li el suc amb consciència. Es diu alta sensibilitat i no té cura perquè no és una patologia, no és una malaltia, no és una anomalia. És un tret del caràcter que es troba en un 20% -ara potser més- de la població mundial. Tampoc és exclusiu dels nens o nenes, també alguns adults ho som; fins i tot, alguns animals d’altres espècies no humanes poden ser-ho.
Es tracta d’un do, podríem dir-ne. Es tracta de processar la informació a nivells molt profunds, diferents a la majoria. Arribem a captar les emocions de les persones que tenim al voltant i de l’ambient que ens envolta només de ser-hi i observar a uns alts nivells d’empatia. Amb això no vull dir que altres persones no puguin ser empàtiques, només que no ho viuen amb tanta intensitat.
L’alta sensibilitat és una qualitat, però, alhora, si no aprenem a gestionar-la correctament, pot portar a la sobreestimulació i generar mal de cap intens i maldecaps. Som tan empàtics que ens fem nostres les emocions dels altres, les arribem a sentir en pròpia pell; ajuntant-se amb les que de per si ja sentim nosaltres per nosaltres mateixos. Per això, ens és tan beneficiós trobar moments per estar sols, a la natura, respirant amb calma i tranquil·litat.
Sabem apreciar profundament una posta de sol, ens meravellem davant d’un arc de sant Martí -arc iris-, ens il·lusionem davant de l’aparició d’una nova fulla en una planta que cuidem al nostre jardí. Admirem i creem bellesa. Som creatius, originals i tenim múltiples respostes davant d’un problema. Sempre hi veiem diverses vies de solució. Per això, a vegades ens consta decidir quina és la millor opció.
Som artistes. Ens emocionem davant del plor d’una altra persona fins al punt de plorar amb ella. Sí, som de llàgrima fàcil; això és perquè necessitem descarregar totes aquelles emocions que absorbim de l’entorn.
Els riu, el mar, les muntanyes, el sol, les estrelles, la lluna, els boscos ens donen vida, il·lusió, alegria, pau, calma i benestar. I en necessitem el contacte a diari.
Ens emocionem davant els bons gestos, davant del riure d’un infant, d’un adult i davant dels progressos dels nostres amics i companys.
Som generosos per naturalesa. Sabem escoltar i captar subtileses i estats emocionals i tenim tanta empatia que ens entreguem amb cos i ànims quan sentim que podem fer un servei a una altra persona. Això fa que moltes vegades, tot i fer-ho de cor, perquè així és com actuem, ens decebem davant les accions dels altres perquè quan arribem a sentir-nos nosaltres tristos, desanimats no trobem la mateixa resposta cap a nosaltres. Podem viure els extrems de sentir-nos molt decebuts davant d’una actuació poc amorosa provinent d’altres persones com sentir-nos completament il·lusionats i esperançats davant d’un gest amable, fins al punt de caure’ns les llàgrimes.
Ho sentim tot magnificat a la màxima potència. Ens pot molestar un soroll fort, una olor de perfum, un petit cop al cos. Tenim sensibilitat auditiva, visual, tàctil, olfactiva.
Ens poden arribar a molestar els flaixos i contrastos de llum, sobretot artificial. Acostumem a preferir la llum natural. (Quantes vegades he estat treballant en una sala de professors amb el llum apagat perquè he considerat que tenia prou llum natural del sol i en entrar algun company ha interpretat de manera errònia i equivocada: -“No t’hi veuràs, forçaràs la vista tan a les fosques!” i ha obert el llum artificial enlluernant-me, amb les millors però més errades intencions. Sé perquè no estic amb el llum obert, si n’hi ha de natural. Sé cuidar-me i no és per oblit que no he obert el llum de la sala. Ara ja em fan riure aquestes situacions).
Sempre m’ha motivat i m’ha mogut indagar en les meves profunditats i autoconeixement. Moltes persones en veure’m em diuen que transmeto calma i tranquil·litat. Cert que no sempre en transmeto. Sé i recordo que la meva neboda quan era petita, plorava i als meus braços es calmava.
Tota aquesta calma que transmetem a fora, també la busquem dins nostre i algunes vegades no ho aconseguim perquè ens sobreestimulem amb ben pocs estímuls externs.
Som intensos, som profunds, captem ràpid les subtileses de l’entorn que ens envolta, generalment. Algunes subtileses les captem tant que ens arriben a emmalaltir. Ens mareja i ens genera malestar i mal de cap que ens parlin de seguida i massa ràpid durant una estona llarga. Tot i que som tan empàtics que entenem que l’altra persona ho necessita i ens l’escoltem de manera activa. Quan ha acabat, ha descarregat, es sent més lleugera, calla o marxa del nostre costat, és quan nosaltres hem de fer un treball de buidatge i meditació en silenci per desprendre’ns d’aquella sensació, càrrega que ens ha traspassat. En aquests moments, necessitem refugiar-nos, meditar, estar en silenci, soledat i en els millors casos visitar el riu o el mar per relaxar-nos, calmar-nos i tornar a sentir-nos nosaltres mateixos, després de l’acció de depurar-nos i alliberar-nos de tota aquella energia que ens ha deixat anar.
Funcionem així i molta part de la societat encara és ignorant a què volen dir les sigles PAS o DOES.
Vaig ser molt feliç quan una alumna em va dir que ella tenia aquest tret i volia fer el treball de recerca sobre l’alta sensibilitat. Vaig pensar que era afortunada ja que amb 16 anys ja li havien sabut trobar. En el meu cas, vaig haver d’esperar-ne quaranta, amb tot el que va suposar aquest desconeixement.
Beneïda sigui la seva valentia de donar llum a un tema com aquest per a un treball de recerca i divulgar-lo en un centre educatiu convencional.
Beneïda sigui perquè en comptes de rebre etiquetes errònies de “susceptibilitat”, “rara”, “ploranera”, entre d’altres, es coneix a si mateixa i es permet divulgar-ho i tractar-ho perquè el seu voltant ho conegui.
Coneixes l’alta sensibilitat?
