Gràcies germans i germanes
On són els nens que jugaven lliures al carrer?
On són els pares i les mares que els bressolaven en un tendre repòs?
On són els avis que els explicaven contes vora la llar de foc?
On són? Qui respon per ells?
Foc, caliu, crepitar del foc i la llar,
que transmuta, que aviva, desperta el sagrat.
Aigua que flueix, equilibra, emociona, sana, transmuta
i porta informació ancestral.
Terra que sustenta,
aire que agilitza i flexibilitza,
moviment nou i pau mental.
Estabilitat, recolzament.
Cova que abraça i convida a caminar nous camins.
Alcem la veu clara i sincera
Alcem el puny per avançar,
Alcem les ales i reconeixem-nos lliures per actuar
i crear un món millor.
Donem-nos les mans com a germans.
Cantem, sortim al carrer.
Cridem i alabem els nostres cants,
els nostres cors i la nostra força
que ens agermana
i ens acompanya en el camí de la solidaritat.
Allà on soc em porto a mi.
Allà on soc et porto a tu.
Amor, aprenentatge, sentit.
Ens donem les mans,
ens connectem amb la nostra coherència interna
i respirem. Som amor.
Expandim la pau, l’harmonia, l’equilibri,
Ens unim per sentir-nos germans.
Desconcerts, interrogants, dubtes i incerteses.
Què passarà?
Ruïnes, destrosses, corredisses amunt i avall.
Aixequem la veu, alcem el puny,
avancem junts en unió.
La lluita interna cessa
i la pau esdevé el nostre estendard.
Ens emmirallem els uns als altres,
ens alliberem de perjudicis.
Aigua que flueix,
Terra que sustenta,
Aire que expandeix,
Foc que crepita.
Gràcies per sortir a manifestar-nos
amb aquest fred que ens embolcalla
i no sentim, perquè la nostra escalfor,
la que ens agermana
ens nodreix i ens aclama
ens fa sentir la llum que tots portem a dins.
Que s’apaguin els llums de Nadal
i s’encengui a llum dels nostres cors entregats.
L’amor ens agermana, ens nodreix,
ens aclama.
Entregats a la vida, al batec que palpita,
al nostre cor i a la nostra ment
pacient i confiada.
De Núria Serra Alsina, escrit per a la concentració per la pau a Palestina, extensiva a tot el món.
1 de desembre de 2023
